lunes, 29 de abril de 2013

Rossinyolem!!!

Bones!!!!



El passat dissabte dia 20 d'abril es va celebrar una GRAN festa per a aquest maravellós projecte del que formem part:: el Projecte Rossinyol.

La festa es va anomenar "Rossinyolem" i va ser tot un èxit! Van assistir moltíssimes persones (mentors i mentorats) de tots els pobles on el projecte hi és i l'ambient només el puc descriure amb la paraula GENIAL.

La Hillary i jo vam quedar a Lloret de Mar cap a les 9'15h del matí i vam sortir cap a Girona per arribar allar sobre les 10h o 10'15h. Quan vam entrar amb el cotxe a la plaça Ferrater Mora on ja hi era tothom ens vam posar a riure nervioses perquè ja sentiem que seria un gran dia.

De seguida ens van organitzar i vam poder passar a fer un esmorçar molt bo on tothom es va relaxar i vam començar a parlar els uns amb els altres. A continuació vam fer un joc que es diu el pistoler, on així vam aprofitar per barrejar-nos i coneixer-nos més, aprenent els noms els uns dels altres d'una manera divertida.

Més tard van començar els tallers, la meva rossinyoleta va fer un taller de magia a través de la química i també un altre de robotica, va sortir força contenta i animada i això em va fer molt feliç.
Un cop acabat els tallers ens van distribuir per grups i vam fer diferents activitats, com jo m'encarregava d'un espai de jocs populars m'ho vaig passar genial perquè el grup que em va tocar va ser fantàstic i molt obert, vam jugar al ninja i crec que tots ens vam quedar molt satisfets (ja que de debó ens vam fer un fart de riure), un cop acabat aquest joc que havia estat llarguet vam tots donar voltes per els diferents tallers, ja que els nens i mentors volien probar-ho tot (millor que millor!) i la Hillary que estava ballant funky va venir a buscar-me i ens vam apropar a un taller d'henna que una de les mentorades estava fent.
Un art maquísim i increible.

Tot i així no ens va donar temps de pintar-nos ja que teníem una sorpresa esperant-nos!
Una batucada!!!

I així va acabar l'acte del Rossinyolem amb un ball preciós on tots vam gaudir molt.
Al camí de tornada no podiem parar de parlar de la festa.

Ara ja hem planejat la propera sortida i en breus tindreu més noticies per aquí el blog!


Un peto gegant!

PD: volia penjar algunes fotos però no se perquè em dona error tota l'estona!!! Així que les penjaré a la pròxima entrada que faci!





martes, 16 de abril de 2013

Tarda de fotografia i secrets amb la Hillary!

Bones!!!!



Després d'alguns dies que no hem pogut quedar, la Hillary i jo, ens hem tornat a trobar i aquest cop per fer una sortideta per el seu poble: Lloret de Mar.

Jo personalment havia anat molt poc per el passeig que porta cap a la "Dona Marinera", una estatua d'una dona que diu la llegenda que es va fer de pedra esperant al costat del mar al seu marit que era mariner, així que com tant a la Hillary com a mi ens agrada molt la fotografia vam decidir donar un volt i aprofitar per fer-nos fotos juntes.

Va ser molt divertit ja que parlavem de com ens havien anat aquests dies i vam riure molt amb historietes del colegi i d'amics.
També va ser molt divertit quan ens feiem fotos ja que hi havia bastant vent i era difícil posar-se bé el cabell, tot i així ens vam ensortir!



Finalment vam fer un volt per el centre de Lloret i de camí cap a casa ens vam donar compte de que la Hillary coneix a mig poble! Jajaja.

Ben aviat tornaré a escriure al blog per explicar com ens ho vam passar el dia del "Rossinyolem"!!!



PETONS A TOTS!!!

lunes, 25 de marzo de 2013

Cinema amb la Hillary!

Bones!!!


Bé, com ja diu el títol del text la Hillary i jo l'altre dia vam anar al cinema a veure la pel·lícula "The Host" que es tracta d'un film de la mateixa autora de "Crepusculo".

Certament, no és la millor peli que hem vist a les nostres vides però vam riure MOLT, fins i tot podría dir-se que massa, ja que alguns moments eren molt... deixem'ho en: diferents.
Jajaja!

Vam parlar de com ens havia anat la setmana i notem que cada cop ens anem sentint més unides entre nosaltres, per a mi és una experiència genial perquè quan parlem de les seves coses, visc tot de nou, la meva adolescència i veig les nostres diferències i semblançes, i és realment un temps preciòs.

Tot i que no vaig poder fer una foto de nosaltres (el meu estimat telèfon va tornar a fer de les seves) em va donar temps a fer una foto de les entrades (jajaja... més val això que res).

També vam veure que els llibres que s'han de llegir encara avui dia a l'escola no han canviat gaire (ja que li he pogut deixar el llibre que necessita per a català "Mecanoscrit de segon origen") i és molt macu veure que la Hillary sap molt bé quin tipus d'escola li agrada i quins erros troba a la que hi és. Per a mi com a estudiant de pedagogia m'omple de goig, quan parlem de temes com aquest i veig la seva decisió i la seva maduresa anticipada, és simplement molt grat.

Bé, de moment això és tot, però no us despisteu perquè aviat tornaré a escriure!



Petons!

lunes, 11 de marzo de 2013

I per fí ja ens hem conegut!

Després de tant de temps esperant a que la meva rossinyoleta tornés...


ELS MEUS DESITJOS S'HAN FET REALITAT! 

La Hillary ha tornat de Bolivia amb més força que mai i tot i que ara està molt embolicada per les classes del institut i tot els exàmens que se li venen a sobre, vam trobar un raconet per anar a esmorçar i coneixer-nos una mica.

El matí de diumenge vam anar a una pastisseria de Lloret de Mar a prop d'on viu la Hillary per pendre alguna cosa i parlar de com li havia anat el viatge, de les amistats, de l'institut, dels plans de futur, de la familia...


Una cosa que em va agradar molt de la Hillary és l'empenta que posa a tot, i com té de clar que vol a la seva vida, el seu somni és ser arquitecta i més tard vol viatjar a Itàlia per estudiar alguna cosa relacionada amb el món de la moda.


La Hillary dibuixa models i dissenya roba en el seu temps lliure, jo això ho trobo fascinant ja que jo no soc de dibuixar, sinó d'escriure. Penso que això pot unir-nos molt a ambdues ja que el fet que ens agradin coses diferents farà que aprenem molt l'una de l'altra. 


Lamentablement no vam fer cap foto, però hem pensat que podríem anar als Jardins de Santa Clotilde a fer-nos fotos ja que la Hillary té com a regal de nadal una camera de fotos mooooooooooolt guay i així la estrenem juntes! 



Petons i fins aviat!!



Tamara. 

miércoles, 12 de diciembre de 2012

Paciencia i moltes ganes!!!

Bones!


Soc la Tamara i aquest any torno a fer el Projecte Rossinyol, aquest cop amb una princeseta anomenada Hillary i procedent d'un país ben maco també: Bolivia!

I per què aquest títol?
Doncs bé, és una mica evident, encara no hem pogut quedar! Perquè entre d'altres cosetes (malalties de la meva rossinyoleta bonica) i nadal, que marxen cap al seu país a estar amb els seus, doncs s'ha complicat toooot molt i no hi ha hagut manera de poder quedar.


Tot i així les ganes no minven, sinó tot el contrari, sobretot perquè estem molt en contacte i al menys jo ja puc dir... que ja tinc unes ganes gegants que s'acabin les vacances per poder fer coses juntes i passar-ho bé!

Sento molt que aquesta primera entrada sigui tan així, pero bueno, les que vinguin després que seran molt millors eclipsaran això!


Un peto gegant a tothom i bon nadal!!!!